Qualsevol ciutadà mínimament inquiet i compromés en determinades qüestions, com per eixemple les que enumeràrem en l´anterior carta, no pot desentendre´s de la política.
La política és el mig pel qual els ciutadans lliures contribuixen a millorar la societat en la que habiten, l´entorn del que t´he parlat. O millor dit, la forma en la que eixercim la nostra responsabilitat social. Eixe eixercici és una expressió de llibertat i de voluntat. No aixina ho entenen algunes persones, que veuen la política estrictament com una forma de guanyar-se la vida, deixant de costat principis, creències, i inclús la finalitat principal de la política, substituint-la per "millorar la meua boljaca i el meu estatus socio-económic".
Eixes persones no mos interessen tant com les primeres, les "socialment responsables", les que no es desentenen de la política per compromís i responsabilitat social, sense esperar res a canvi que no siga el benefici general, el bé comú. En casa sempre mos hem interessat molt més per les segones.
La fractura existent entre la política professional i la societat pareix eixamplar-se per moments en la nostra societat, i la distància entre la voluntat i els interessos d´uns i atres ha creixcut de forma evident. La veu "dels de baix" no arriba "als de dalt", i això és un inequívoc síntoma d´agotament del sistema. Un sistema que ha segut més o manco vàlit durant els últims 30 anys, pero que ha generat tota una pseudo-èlit de persones que, en lloc de velar pels interessos generals, només ho fan pels particulars.
Ferran: esta realitat que te faig arribar no és excusa per a aplicar-se el "paga i calla". Els conceptes de "justicia", "interés general", "compromís" o "responsabilitat" estàn molt per damunt del model de societat de castes en el que vivim. Hi ha moltes causes que requerixen de la nostra implicació. És la chicoteta contribució de cada u a construir una societat millor.
Per a mosatros, els teus pares, la millor forma de contribuir a millorar el nostre entorn es diu valencianisme. El valencianisme consistix en, des de la consciència de l´entorn valencià en totes les seues dimensions, respectar, protegir, difondre, mantindre, recuperar, conrear i honrar totes i cada una de les característiques, circunstàncies i senyes que mos definixen com a valencians. I, per supost, sense més recompensa que la de la satisfacció personal de dedicar una part del nostre temps i recursos a desenrollar un compromís que mos enriquix com a sers humans i mos convertix en dignes habitants de l´entorn que mos acull.
És un entorn complicat, qüestionat, en ocassions hostil... pero és nostre.
per a acabar esta carta i convidar-te a la reflexió, te vaig a donar unes cites de persones que, abans que mosatros, han posat en pràctica d´alguna manera este compromís que mosatros portem avant:
"Tot s´ho mereix Valéncia; per a Valéncia tot", Constantí Llombart.
"Soc, tant si vullc com si no vullc, que sí que vullc, valencià", Xavier Casp.
"Si som lo que som, serem. Pero si som lo que no som, mai serem", Julián Sanvalero.
"Ningú ama a la seua pàtria perque siga gran, sino perque és seua", Lucio Anneo Séneca.
0 comentaris:
Publicar un comentario