Tolerància i respecte. Per a tu també.

Fill: ¿qui som mosatros per a jujar a les persones? Vullc dir: ¿qué o qui mos otorga la "superioritat moral" necessària per a emetre un jui sobre el procedir vital dels sers humans? Vaig un poc més avant: ¿podem ser crítics o prohibitius en certes formes d´entendre i viure la vida pel simple fet de ser diferents a la forma que tenim mosatros d´entendre i viure la nostra vida?

El fet de jujar als demés des d´una perspectiva de superioritat al diferent té un nom: intolerància. I és el principal obstàcul per a la vida en harmonia. ¿Tenen capacitat els blancs per a jujar als negres per ser negres? ¿O els heterosexuals als homosexuals? En resum: parlem de condicions no elegides, intrínseques a la persona o circunstancialment inherents a l´àmbit personal. U no elegix la seua raça, condició sexual, lloc de naiximent, color d´ulls, nivell adquisitiu o la professió dels seus pares. El Papa Francesc ho ha resumit molt bé recentment en unes declaracions (juliol 2013): "Si una persona és gay, busca a Déu i té bona voluntat, ¿qui soc yo per a jujar-lo?".

En este sentit, i en atres que he anat enumerant en les anteriors cartes, anirà l´educació que vas a rebre en casa. Vullc conjugar en la teua formació com a persona els valors de l´humanisme, del civisme i del lliure pensament.

Ferran, sigues tolerant i respectuós en els diferents a tu. L´heterogeneïtat enriquix el nostre món, mos aporta cultura, coneiximents i noves perspectives. Pero no renuncies mai a lo que eres, als teus orígens, a la "marca de la casa", a les teues essències, arraïls ni principis. La mateixa tolerància que vas a oferir al món has d´exigir-la per a tu als demés.

Llibertat, elecció i conseqüències

Una de les màximes vigents de la vida en democràcia és que la teua llibertat acaba a on comença la dels demés. Per supost, esta afirmació té les seues llimitacions i peros. Pero no és la meua idea clavar-me en eixe jardí, sino més bé deixar-te caure algunes idees que te conviden a reflexionar sobre el tema, i introduïr alguns eixemples ilustratius sobre en quin lloc està la barrera entre la llibertat pròpia i la de la resta de les persones.

Si te pareixes mínimament a ton pare, t´agradarà sentir música a un alt volum per a apreciar millor certs matiços de les cançons. Pero, ¡alerta!, perque en el pis de baix viu una senyora prou quisquillosa a la que li agrada fruir del silenci i la tranquilitat. Tenim un conflicte d´interessos, producte de la vida en comunitat 

Tenim la capacitat d´elegir escoltar música a tot volum, conduir un coche a 190 km/h, llegir tal o qual diari, tocar la guitarra o escaquejar-mos de fer els deures del colege. ¿La lliçò? Més simple no pot ser: elegix sempre allò que te faça feliç.

I mentres penses emocionat que t´estic diguent que pots passar de fer els deures del colege si això te fa feliç, te vaig a donar un disgust: la felicitat no és la satisfacció inmediata de tal o qual apetència, sense pensar en les conseqüències. És molt probable que, si no fas els deures, el teu mestre te deixe sense eixir al pati, o que ton pare no te done l´assignació semanal per a llepolies. ¿A que ya no t´agrada tant l´idea de no fer els deures? ¿A que no és una bona idea que la veïna de baix puje a casa a cridar-te l´atenció de forma vehement pel volum de la música que escoltes?

Has de ser responsable de les conseqüències de les teues eleccions, Ferran. I procurar evitar conseqüències desagradables és un signe d´inteligència. ¿La fòrmula?, molt senzilla: tindre un concepte de felicitat més ample, més "a llarc plaç", més global. Fer els deures i acabant eixint al pati i rebent la paga semanal, o escoltar la música al volum que t´abellixca en uns auriculars i mantindre una relació cordial en la veïna de baix són solucions prou més satisfactòries per a totes les parts implicades, i sobre tot per a tu. Procurar que el bé propi i el bé comú vajen de la mà en lloc d´enfrontar-los és una habilitat vital molt útil, i una característica molt valorable d´aquelles persones que saben viure en societat.