Tu i els demés

La vida en societat comença per la familia, es prolonga en el colege, i en la mida que u va creixquent, en edat i com a persona, va eixamplant el círcul. Durant eixe creiximent, trobaràs a gent de tota condició: la vida els va posant en el nostre camí, i a mosatros en el seu.

El mensage que vullc fer-te aplegar és molt senzill i directe: els sers humans som capaços de fer lo més extraordinari del món, i de les pijors coses que pugues imaginar. Tenim la capacitat de donar la vida per atra persona, o de provocar la més cruel guerra.

Davant esta revelació, ni molt manco vullc que penses que tot lo món va per la vida amargant l´existència de la gent del seu entorn. Ni tantsevol que tota mala acció per part dels demés és engendrada per pura mala fe i afà gratuït de danyar al veí. Yo crec que les persones, en la seua majoria, gràcies a instints, sentiments i valors que més avant t´explicaré, som de naturalea bondadosa i cooperativa. El millor consell que puc donar-te és que, durant tota la teua vida, procures envoltar-te de gent que expressa eixa naturalea humana possitiva, i que fuges de la gent tòxica. Aniràs deprenent la forma de distinguir a unes i a atres tipos de persones... és u d´eixos processos vitals d´aprenentage que mai s´acaba.

Distinguix a la bona gent, fill, i premia´t en la seua companyia. En la societat post-materialista que patim, hi ha poques coses que tinguen el valor del fruïment de l´amistat i la cooperació. I no oblides que la vida és donar i rebre; casi res és de bades, pero no tot es paga en diners. En les relacions humanes, lo incondicional no existix. Sempre obtenim algo dels demés: fidelitat, recolç, reconeiximent, llealtat, companyia, respecte, enriquiment... pero recorda honrar als demés sempre en els mateixos parabens que obtingues i que t´agrade acollir. Una molt bona forma de guanyar-se´ls és donar-los primer: la resposta rebuda sol ser agradable.

Les relacions profitoses entre les persones venen marcades per la comunió d´interessos. Pot ser bàsicament fàcil fruïr de la companyia d´aquells en els que compartixes idees, voluntats, compromissos, aficions o inquietuts. Si, per posar un eixemple, t´agrada el ciclisme, el practiques, i seguixes la Vuelta, el Giro i el Tour, serà senzill trobar un grup de gent en la que compartir la teua afició i eixir els dumenges a fer una bona tirada de bicicleta.

Això sí, ton pare desconfía de les persones excessivament "socials": no pots mantindre bona relació en tot lo món, ni tindre centenars d´amics. I el que diga lo contrari, mentix. Els teus interessos no poden coincidir, ni exactament, ni sempre, en els del restant del món. Per tant, tin criteri per a elegir a qué gent vols per a formar part del teu entorn: un entorn finit pero estret i intens sempre t´assegurarà una major profunditat en aquelles qüestions que fan de nexe entre tu i els demés, que un entorn inabarcable i més superficial.

Sigues autèntic, Ferran. La transparència en les persones és una gran virtut, i t´assegurarà una vida en societat plena, sincera, i lo més lliure possible de superficialitat. No som "grans" perque ho digam mosatros, lo que sense dubte és un eixercici de prepotència i inmodèstia. La "grandea" és una qualitat otorgada pels demés, per la gent del nostre entorn en base a la nostra transparència, a la nostra honradea cap als demés, a la forma que tenim de compartir lo que som i al modo de guanyar-mos el respecte de les persones.