Video-consoles i telèfons mòvils

Este és l´atre dels debats oberts que portem en casa estos dies: la conveniència de que un chiquet tinga a mà tant d´alvanç tecnològic.

Ton pare partix d´una idea: la tecnologia és bona. L´informàtica, internet, els smartphones o les xàrcies socials han contribuït a millorar la nostra vida. Mos faciliten el treball, mos acosten a la gent, mos permitixen estar comunicats i informats en tot moment, mos divertixen... Ta mare en este tema és més "tradicional", per dir-ho d´alguna manera. 

Pero les bondats tecnològiques no mos han de fer perdre la perspectiva: un chiquet no treballa, no vol estar informat de les cotisacions de l´Ibex-35, no té cap interés en conéixer les últimes notícies regionals ni té cap necessitat d´estar conectat a tal o qual xàrcia social. Els círculs i les necessitats tecnológiques del chiquet han de créixer en la mida en que creix ell, i no a soles en edat, sino en madurea intelectual, en valors i en coneiximent dels riscs i perills de les comunicacions personals illimitades, un tema este últim preocupant per a qualsevol pare mínimament responsable.

Posar un smartphone en mans d´un chiquet, per a ton pare, és com posar un gavinet en mans d´un mico. En açò no vullc dir que no arribe el dia en el que ton pare pose en la teua boljaca un telèfon mòvil. Que ho faré. I ho faré en el moment en el que les teues necessitats (i les meues, per supost) ho requerixquen. Ya t´avisaré quan arribe el moment... mentres tant, ¡no dones la vara, chiquet!

Sobre les video-consoles, sincerament no tinc un criteri format. Mai he segut aficionat a este tipo de diversió, més allà de les màquines de jocs recreatives que estaven de moda en la meua infància i joventut. Pero una cosa la tinc clara: si un dia entra en casa un aparat d´eixos, no serà en l´objectiu de tindre´t hores entretingut i clavat front a la pantalla, comprant en certa manera un poc de tranquilitat i descans patern. Ya saps que ton pare vol ser el teu primer i millor companyer de jocs, i en la mida en que puga compartir en tu les teues activitats lúdiques, ho faré encantat.Ya ho saps.

Els debats sobre l´hora d´arribada a casa, el teu criteri a l´hora d´elegir companyies, la conveniència de que tingues o no un ciclomotor... tot això arribarà, som conscients. I esperem estar preparats per a afrontar-los des de la responsabilitat de pares, sempre en l´instint de protecció natural que un pare té pel seu fill, i intentant alhora no ser un obstàcul per al teu desenroll personal i assunció de responsabilitats pròpies. ¿Qui ha dit que ser pare vaja a ser una llavor fàcil?