Llibertat, elecció i conseqüències

Una de les màximes vigents de la vida en democràcia és que la teua llibertat acaba a on comença la dels demés. Per supost, esta afirmació té les seues llimitacions i peros. Pero no és la meua idea clavar-me en eixe jardí, sino més bé deixar-te caure algunes idees que te conviden a reflexionar sobre el tema, i introduïr alguns eixemples ilustratius sobre en quin lloc està la barrera entre la llibertat pròpia i la de la resta de les persones.

Si te pareixes mínimament a ton pare, t´agradarà sentir música a un alt volum per a apreciar millor certs matiços de les cançons. Pero, ¡alerta!, perque en el pis de baix viu una senyora prou quisquillosa a la que li agrada fruir del silenci i la tranquilitat. Tenim un conflicte d´interessos, producte de la vida en comunitat 

Tenim la capacitat d´elegir escoltar música a tot volum, conduir un coche a 190 km/h, llegir tal o qual diari, tocar la guitarra o escaquejar-mos de fer els deures del colege. ¿La lliçò? Més simple no pot ser: elegix sempre allò que te faça feliç.

I mentres penses emocionat que t´estic diguent que pots passar de fer els deures del colege si això te fa feliç, te vaig a donar un disgust: la felicitat no és la satisfacció inmediata de tal o qual apetència, sense pensar en les conseqüències. És molt probable que, si no fas els deures, el teu mestre te deixe sense eixir al pati, o que ton pare no te done l´assignació semanal per a llepolies. ¿A que ya no t´agrada tant l´idea de no fer els deures? ¿A que no és una bona idea que la veïna de baix puje a casa a cridar-te l´atenció de forma vehement pel volum de la música que escoltes?

Has de ser responsable de les conseqüències de les teues eleccions, Ferran. I procurar evitar conseqüències desagradables és un signe d´inteligència. ¿La fòrmula?, molt senzilla: tindre un concepte de felicitat més ample, més "a llarc plaç", més global. Fer els deures i acabant eixint al pati i rebent la paga semanal, o escoltar la música al volum que t´abellixca en uns auriculars i mantindre una relació cordial en la veïna de baix són solucions prou més satisfactòries per a totes les parts implicades, i sobre tot per a tu. Procurar que el bé propi i el bé comú vajen de la mà en lloc d´enfrontar-los és una habilitat vital molt útil, i una característica molt valorable d´aquelles persones que saben viure en societat.