¿Per qué has vengut?

Hi ha mil motius en el món per a no tindre fills, sincerament. No tens més que posar els telediaris per a contemplar-ne en els teus propis ulls uns quants. Sense contar el temps personal que furta la paternitat, i totes les coses que t´agraden i que deixes de fer. Els chiquets de bolquers se caguen cada dos per tres, ploren desconsoladament durant hores sense motiu aparent, agarren tots els virus i malalties del món... poc després començen a parlar (fins lo que no deuen), a demanar joguets, bicicletes, monopatins, consoles de videojocs, sabates de marca, diners per a llepolies... llibres, roba, la paga semanal, visites al pediatra, al dentiste, al oculiste, a demanar una moto...

Pero, ¿saps qué? Que a ta mare i a mi tot això mos dóna igual. Simplement mos ha arribat el moment d´assumir esta adquisició gratuïta, encara sabent que mos va a eixir cara. L´instint mana. I mosatros hem decidit assumir la responsabilitat de portar-te al món, d´acort a lo que l´amor que mos unix mos dicta. Un amor que a partir d´ara compartirem en tu.

Tu vas a ser la nostra llavor més valuosa. ¿Se pot arribar a un lloc en millor péu? Puix has de saber-ho: eres molt benvingut. I el moment de ton naiximent va a ser per a ton pare u d´eixos moments que marquen la vida d´un ser humà.

Diuen que un home no es pot morir sense haver plantat un arbre, escrit un llibre i tengut un fill. El fill i el llibre crec que van a vindre de la mà. Lo de l´arbre ho tinc més complicat: no fa molts anys intentí plantar un pimpollet i es morí a la semana. Pero estic segur que podrem plantar algo tu i yo, junts, en no molt de temps... espere que quan lligges açò, replegues el guant que t´acabe de llançar.

És complicat descriure les emocions de vore´t en les primeres ecografies, de sentir els primers bàtecs del teu coret, o de jugar a adivinar si l´herència genètica del teu nas o els teus llavis prové de la branca paterna o materna. Ara que ta mare no mos llig: yo estic convençut de que vas a semblar-te molt més a ton pare. ¡Lo que s´anirà a riure ta mare si vens en el monyo ros i rull, després de la meua afirmació!

Els teus yayos també t´esperen en impaciència. I els teus cosins: els dos més majors (de deu i quatre anys) pregunten per tu en tot moment; i el chicotet: ¡eixe encara no s´entera de res! Pero ya aniràs coneguent-los a tots poc a poc: tens molt de temps per davant per a fer-ho, i, afortunadament per a tu, poques ocupacions que t´abstraguen d´eixa faena. D´eixa i d´atres faenes: deprendre a parlar, a llegir, a escriure, a contar, a identificar els colors i les formes... 

M´ompli d´orgull el fet de saber que vaig a ser testic i protagoniste de la teua formació, el teu aprenentage i les teues evolucions. Ya estic desijant sentir les teues primeres paraules, dir-te lo bonics que són els teus primers garabats, ensenyar-te a sumar en els dits i fer una carrereta en tu.

Abans de que tot això arribe, tindrem que patir les llargues nits de plors engrunsant el teu bressol, els efluvis dels teus bolquers i algunes dezenes de virus. Pero, lo dit: benvingut sigues. Per tu valdrà la pena.