La vida consistix en conseguir coses. O això diuen. Ton pare està convençut de que algú, en un moment de la seua vida, li enganyà al marcar-li el camí i fer-li creure que eixa afirmació hauria de ser l´eix fonamental de l´existència. Per lo manco en el sentit material de l´afirmació.
A mi me vengueren en son dia que tindre una carrera universitària, un bon lloc de treball en una gran i solvent empresa, ben remunerat, que em permitira tindre una gran casa, un coche de gama alta i una vida acomodada era el paradigma de la bona vida, l´objectiu principal a alcançar en la vida.
Està clar que tots volem viure aceptablement bé, tindre determinades comoditats... No mos enganyem: és un plat de molt bon gust conduïr un Audi i estiuejar en Mallorca. Pero els anys te lleven els pardals del cap, t´obrin els ulls, i vas perguent poc a poc els pèls de tonto (i els demés també, ¿per qué negar-lo?). I en este cas parlem d´aditius, de comoditats, de plaers o inclús en ocassions de frivolitats, les quals deriven (o haurien de derivar) de determinat èxit professional i económic.
Els teus pares no van a educar-te en el materialisme a qualsevol preu. Mosatros pensem que el sagell de les persones, la seua imprescindibilitat, el respecte o l´honorabilitatPrioritatsno venen determinades per lluir les caríssimes sabates de tal o qual futboliste d´èxit, o per viure en determinada urbanisació d´alt standing.
¡Que sí, que yo també vullc viure en una casa en jardí i piscina! ¿Pero saps qué? Que els anys m´han fet vore que hi ha coses més importants. I no. No és carència d´ambició. Yo ho considere una redistribució de la meua escala de prioritats. Una escala de prioritats que vullc que tu fruïxques des del primer moment de la teua existència fora del ventre matern.
Vullc traçar les primeres llínies de la tàbula rasa que és ara la teua vida, no a soles per a que interiorises estes primeres ensenyançes que vullc fer-te arribar, sino també per a que les apliques a la teua forma de jujar als demés.Que un sonriure, una paraula d´ànim, una expressió d´amistat, un repte personal complit, l´amor de la teua familia i amics, el no sentir-te mai a soles, o la satisfacció pròpia d´obrar en base a criteris plens de bondat i juï valen infinitament més que un yata amarrat en el club naútic o un conte corrent plé.
Lo que a ton pare la vida li ha anat revelant a lo llarc dels anys, producte d´alguns conceptes equivocats, ell t´ho està donant, ara, ací, mascat i digerit. Inclús arribe a pensar en ocassions que esta perspectiva, esta forma de vore la vida, és la tendència natural del ser humà, i que en el moment en el que la consciència colectiva es trobe lo suficientment preparada i creixcuda per a impondre´s al model materialiste de societat que mos han construït, serà la corrent de pensament dominant per a edificar una societat diferent i millor. Mentres tant, alguns ya intentem fer camí en eixe sentit.
0 comentaris:
Publicar un comentario