Pròlec

L´arribada d´un fill, quan el desig és sincer i l´anhel és compartit per abdós membres de la parella, és un motiu d´alegria, una font d´ilusió i un motor que t´impulsa a ser millor, a créixer com a ser humà i a esforçar-te per donar a eixa nova vida lo millor de la teua.

No és este un món perfecte. Això que vaja per davant. Portar un chiquet a la vida, en Espanya, en Valéncia, en l´any 2013, és un eixercici de responsabilitat de molta dimensió. No a soles per la crisis econòmica i la nefasta perspectiva que es pinta en l´horizó; també per la decadència del sistema sociopolític, incapaç de garantisar el benestar de la societat i estiguent, al meu paréixer, en les seues acaballes. Sobre tot, el moment exigix responsabilitat per la més greu de totes les coyuntures: la crisis de valors.

Pero no és la meua idea emetre juïns agorers o apocalíptics, ni caure en tòpics fatalistes dels que sentim a tota hora en el carrer, en el treball, en el bar a on prenim café, o en la coa de l´INEM. Més bé, al contrari, la meua pretensió a l´escriure este ensaig, estes cartes al meu fill, que arribarà en agost de 2013 si es cumplix el càlcul, és doblement noble, encara que estiga mal que ho diga yo:

a) Açò és una declaració d´intencions, com a pare, de donar al meu fill l´ensenyança en valors necessària per a que puga afrontar en optimisme, capacitat d´adaptació i templança, la vida que li va a tocar viure.

b) Mostar al meu fill, des del seu primer moment en este món, la millor forma d´afrontar i entendre la seua vida i l´entorn en el que va a nàixer i a créixer, ensenyant-li de forma didàctica el significat del valors i característiques més importants d´un ser humà digne: amor, amistat, respecte, honradea, compromís, noblea, sinceritat, voluntat, justicia...

És la meua voluntat en estes cartes tractar temes tan variats com el civisme, l´educació, la política, la religió, l´homosexualitat, el patriotisme, el compromís social i cultural... en alguns aspectes, trobareu opinions tal volta conservadores. En atres, més bé progressistes. Exacte. Eixa és la primera lliçò que vullc transmetre al meu fill: sigues independent, posa sempre per damunt el sentit comú i no te deixes arrossegar mai per dogmes. El valors i les creències no són un pack tancat, ni es venen en oferta 3x2 com alguns volen fer creure.

Per últim, abans de començar a recórrer el camí que m´he propost encetar, un últim desig i una dedicatòria molt especial. El desig és que vos agrade esta inquietut que estic realisant: a un servidor també li va a significar un eixercici d´introspecció important, i una catarsis que me permitixca ser per al meu fill eixe eixemple i guía que vullc ser. La dedicatòria, és la meua dona, Mónica: una persona rica en valors, d´una gran calitat humana, en un elevadíssim sentit de la responsabilitat, la justicia... i l´amor. Un eixemple a seguir en molts aspectes de la vida, i un orgull compartir la vida junt ad ella. En ella com a mare, tinc la certea de que el nostre fill serà un digne ser humà.

Picassent, juny de 2013