Estem apenes a unes semanes de que aparegues definitivament en les nostres vides. L´emoció per eixe moment s´amplifica per moments, i els preparatius s´aceleren: la robeta, els bolquers, la trona, el carret, el breçol, el mini-breçol... poc a poc, van envaïnt el nostre espai físic, que anem adaptant en la mida de les nostres possibilitats a la teua necessitat.
Estos díes, per a ton pare, estàn siguent tota una voràgine de reflexions personals, d´introspecció i de declaració d´intencions. T´ho vaig a explicar: hi ha un parell de debats oberts sobre els quals tinc una idea molt clara, i que ara vaig a fer-te arribar. Abdós debats són producte de l´experiència personal, de l´aprenentage que he tengut durant estos anys eixercint com a tio en el meus nebots, els teus cosins. En esta carta vullc parlar-te d´u d´ells.
Un Nadal no molt lluntà, Papà Noel li regalà al teu cosí major i fillol meu un enorme i flamant coche roig de Fòmula 1 teledirigit. A priori, el somi de qualsevol chiquet, ¿veritat? Estic segur que el gros barbut se´n deixà una bona llenya en el cochet de marres. La sorpresa vingué al vore al chiquet obrir el paquet, traure el coche de la gran caixa que el contenia, arraconar-lo en un cantó del menjador dels yayos i començar a jugar ¡en la caixa!, clavant-se dins d´ella i posant-se-la damunt. La cara de circunstància que se l´hauria quedat a Papà Noel si haguera estat allí en eixe moment deu de ser molt pareguda a la que se´m va posar a mi. Conclussions: un chiquet és feliç en una caixa de cartó molt gran, o en qualsevol atra simplea.
Mai he segut amic dels cars joguets "didàctics" plens de llumenetes, botonets, colors cridaners i soniquets reiteratius, d´eixos que mos venen com a "estimulants del desenroll intelectual del chiquet". No els trobe l´utilitat que els atribuïxen, més allà de posar als adults el cap com un bombo. ¿Saps en quins joguets hem passat el teu cosí i yo hores i hores de diversió? En un senzill "Conecta 4" o un improvisat tauler de "3 en raya" pintat en una fulla de paper. La lliçò depresa de tot açò és molt clara: no és tan important la "calitat" o el preu del joguet, com el fet de que el chiquet tinga un companyer de joc, una persona disposta a invertir el seu temps en entretindre, ensenyar i divertir al chiquet. ¡I quina explosió de goig per ad ell guanyar-li una partida a l´adult i dexar-lo en tres pams de nassos!
Ferran, ton pare vol ser el teu primer companyer de jocs. No pense escatimar hores en la que crec que va a ser la millor inversió de la meua vida: la teua companyia, i el fet de compartir junts els teus millors moments de diversió i aprenentage. Estic desijant jugar en tu la primera partida. I t´avise: t´ho has de currar molt per a començar a guanyar-me... que yo, als nanos com tu, me´ls desdejune de tres en tres.
